Després de vint minuts repassant nerviosament totes les habitacions de la casa, en François va començar a tranquil·litzar-se. Havia entès que les persones no són de fiar, i que per molt que les coneguis, sempre et poden enganyar. L’únic bo que vam poder treure d’aquella fosca nit va ser que mai no el tornaríem a veure, pel simple motiu que era impossible que robés alguna cosa més a en François. L’hi havia pres tot, no li havia deixat ni les fotos de la seva família. Finalment, ja amb més serenitat, es va disposar a agafar el telèfon i trucar a la policia. Però mai vam saber res més d’en Jean, aquell que li havia destrossat la vida.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.