Dimecres, 18 de novembre del 2026 Relat núm. 2.251 de 6.616
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 2.251

Discussions

Alexandre Da Silva 3r B eA SEGONA ENSENYANÇA SANTA COLOMA 7 de gener del 2017 Lectura: 1 min · 639 caràcters

ALEXANDRE DA SILVA_3r B eA SEGONA ENSENYANÇA SANTA COLOMA
Un dia trist aquell 29 de novembre. Les flors semblaven mortes, els arbres començaven a perdre les fulles i amb elles la seva vida. Aquell dia estava plovent, feia fred i les carreteres semblaven petits rius sense vida. Es podia dir que tot estava tranquil però a casa meva no. Em trobava discutint amb el meu pare. La nostra casa semblava un camp de batalla on les armes érem nosaltres i la munició eren els nostres crits. El pare, cansat de discutir, se n’anà amb un cop de porta amb l’últim crit meu. Encara recordo què li vaig dir: “Si te’n vas no tornis!” Aquell dia, dos hores després, em vaig adonar que el pare va morir atropellat.

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats