Joan Balboa _3r B COL·LEGI ANNA M. JANER
Jo sense ell no era res, només un esbarzer. Tots els jorns em visitava i veia com en silenci em mirava. Només tenia 10 anys. La dolçor dels seus ulls s’il·luminava en pensar-me i en imaginar-me. Era un petit terrassà: aquí tomàquets, allà enciams, més llunyà mongetes i patates; i fins i tot, en un racó flairós, sota un esplèndid cirerer, un petit galliner. Pas a pas els dies han passat. Les seves mans em treballen i m’abelleixen de matí; de vesprada, rebo l’abraçada dels seus ulls encara contemplatius. Jo creixo i creixo per fer créixer la seva felicitat. I ja no sóc un esbarzer; ell tampoc un nen. Un fruitós hort i un joiós pagès.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.