La gent cridava, aplaudia… nerviosa i apassionada. Sindy, Sindy! Era el moment deixar de ser la Cèlia, aquella nena petita i mimada i sortir a l’escenari, transformar-me en la noia que treia, amb tota la força, la veu que amagava dins meu. Era el moment de fer-me gran en un segon. Només tenia el temps de creuar la cortina de l’escenari i veure tota aquella gentada davant meu. Els nervis cada cop anaven guanyant més terreny, s’apoderaven més de mi. Encara era la Cèlia, però cada cop estava més a prop del moment de la transformació… aquell vestit, el maquillatge. Tres, dos, un tot estava preparat, era el moment de ser la Sindy!
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.