Dijous, 19 de novembre del 2026 Relat núm. 4.957 de 6.618
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 4.957

Dos minuts

Lara Saraiva Veigas 3r A EA 2A Ensenyança d’Ordino 20 de març del 2023 Lectura: 1 min · 636 caràcters

Solament necessitava dos minuts més. Dos minuts per agrair-ho tot a la seva família i un últim t’estimo. Dos minuts per dir-ho tot a les noies que es feien dir “amigues”. Però ja no podia més, estava farta de com es sentia en aquell món, de com tothom la ignorava perquè deien que era una “víctima”. Però ja no podia fer res més, l’aigua ja es tintava de color vermell, els ulls se li tancaven i en aquell moment va clavar la seva mirada sobre mi. Només li havia fet un favor, un favor que segur que li agradava. Havia acabat amb el sofriment. Però van picar a la porta just en aquell moment, i ara tenia dos minuts per sortir corrents.

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats