Dilluns, 16 de novembre del 2026 Relat núm. 392 de 6.612
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 392

Dues paraules

Ainara Resina 3r B ESO INSTITUT ESPANYOL 9 de desembre del 2011 Lectura: 1 min · 640 caràcters

Aquell dia, vaig aixecar-me estranya, sentint dins meu un gran buit, i un altre buit més gros a l’altre costat del llit. Al mirar per la finestra, només veia la mateixa monotonia de pluja sobre el vidre mullat, com cada dia. Feia fred, vaig caminar a poc a poc fins a la cuina, a preparar-me un cafè. Em sentia estranya, diferent, faltava alguna cosa a la meva vida que era incapaç de recordar. Semblava que acabava de despertar d’un llarg coma, no em recordava de res, tenia la ment en blanc. Després, vaig tornar a l’habitació i vaig veure una nota a la tauleta de nit, amb dues simples paraules, que encara no acabo d’entendre: Ho sento.

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats