Dimarts, 17 de novembre del 2026 Relat núm. 2.538 de 6.614
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 2.538

El balcó

Elias Harroudi 3ème E Lycée Comte de Foix 14 de febrer del 2018 Lectura: 1 min · 632 caràcters

El meu pare està assegut a l’altre costat del llit, al costat del balcó. Sembla que està rient però crec que està plorant, però no ho sé. El meu pare és un home molt optimista, està sempre amb un somriure a la boca, passi el que passi. La meva mare està prenent la fresca al balcó, admirant la bellesa del cel com si fos la primera vegada que el veu. En realitat tinc una família molt feliç, que viu la vida com si avui fos l’últim dia. Els meus pares se m’han apropat i m’han fet molts petons, mig plorant, dient que m’estimen molt, que sigui feliç passi el que passi. No sé què els ha passat pel cap abans de llençar-se pel balcó.

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats