M’aixeco, surto de casa, vaig a la parada, pujo a l’autobús, tanco els ulls… Quan obro els ulls, el bus no ha parat. Torno a tancar els ulls i aparec a la meva casa… torno al bus… i era un somni, però no era un somni real… podria anar al futur… i quan m’adormo una altra vegada, somnio una altra vegada el mateix: el bus no para, de cap manera. En conclusió, el bus no para. Aquesta situació no deixa de repetir-se, la qual cosa provoca en mi una sensació de no arribar mai al lloc. Després d’estar en bucle durant un temps, angoixat, per fi veig la llum al final de túnel, i decideixo fer un canvi de destí. Adeu, bus.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.