Em llevo del llit, a l’hospital. Estic sol, no hi ha metges, no recordo qui soc, ni què faig aquí. La meva roba té sang i marques a tot arreu. Surto de l’hospital, les feres són a tot arreu a la ciutat. Hi ha cadàvers a terra. Les evito tant com puc, i em moc sigil·losament per no posar-me en perill. La figura d’un home que sembla un llop se m’apropa. M’ha vist i tinc clar que la lluita començarà. L’adrenalina de sobreviure em fa resistir. Miro el meu cos, m’adono que també m’ha ferit. La lluita acaba. La caça comença. La sang no para de rajar. El temps sembla haver-se aturat. M’hauré de tornar a llevar.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.