La gent crida desesperadament. Veig la mare estirada a terra, la crido, no respon. Està immòbil. Què puc fer? Necessito ajuda! Ara estic sola en aquest món. No sé per què ho fan tot això. Per què maten gent innocent, sense cap motiu? La mare em va explicar que d’això se’n diu guerra. Però no entenc per a què serveix. Fins ara pensava que el món era pau i felicitat, que res d’això no existia. Suposo que aquest és el meu destí. No sé què fer, em trobo en un carreró sense sortida. Tinc por, em vull morir. Intento buscar el meu propi camí, el més lògic, el més eficaç. No puc. Penso que tot és un malson d’on m’acabaré despertant. M’equivoco.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.