Dimarts, 17 de novembre del 2026 Relat núm. 323 de 6.612
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 323

El cel és el meu límit

Clàudia Guri 4t B SECUNDÀRIA EA SANTA COLOMA 3 de novembre del 2011 Lectura: 1 min · 634 caràcters

Clàudia Guri_4t B SECUNDÀRIA EA SANTA COLOMA
Néixer, créixer i morir; d’això és del que tracta la vida. Però la pots viure de diferents maneres. La gent pensa que hi ha moltes formes de viure-la, però realment n’hi ha dues. Pots decidir gaudir-la, tenir objectius, raons per viure o simplement observar-la; deixar passar el temps i no viure el present, no deixar fugir el passat i no voler que arribi el futur. Qui la gaudeix és realment viu, aprofita cada segon per fer el que calgui i per arribar on vol, per tenir un gran futur; en canvi, qui es limita a observar-la, mor amb la mateixa sensació que quan va néixer. “El futur pertany als qui creuen en la bellesa dels somnis”.

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats