Disposada a llevar-me per anar a escola, sento com el cobrellit em xucla a poc a poc i noto com si caigués al buit. M’adono que sóc en un lloc molt estrany, buit, silenciós i molt gran, tan sols tinc una caixa al costat. Decideixo obrir-la, de sobte un monstre verd, d’ulls grossos i nombrosos, surt de dins i em diu que per sortir d’allà, he d’endevinar una sèrie d’enigmes, o això, o passo a ser el seu sopar. “La resposta és acotació” –sento. De sobte, m’adono que sóc a classe de català, corregint l’exercici. Quin ensurt! però quan arribo a casa, trobo un tros d’aquella caixa sobre el llit. No em tornaré a despistar a classe mai més!
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.