Divendres, 20 de novembre del 2026 Relat núm. 3.367 de 6.620
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 3.367

El comiat

Lucia Anso 3r B EA 2a Ensenyança Ordino 19 de desembre del 2019 Lectura: 1 min · 637 caràcters

Lucia Anso _3r B EA 2a Ensenyança Ordino
De cop sento que… no sé què sento. Arriba el moment de dir-se adeu. Tot és fosc, no saps què sents exactament, però et sents feliç amb aquella persona, o per haver-la trobat. Al mateix temps sents que vols que el temps s’aturi. Quedar-te en aquell moment per sempre. Vols dir-li tot el que sents però no et surten les paraules. L’únic que fas és fer-li una abraçada, aquella on et sents segura, el millor moment de tots. Aquella abraçada que val més que mil paraules, on li transmets un “et trobaré a faltar” fent més força amb els braços. I li dius que mai l’oblidaràs, que ha marcat un abans i després a la teva vida… que t’esperi.

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats