Dilluns, 16 de novembre del 2026 Relat núm. 2.296 de 6.612
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 2.296

El comiat del meu pare

Daniel Rodríguez 2nde PRO Rest. LYCÉE COMTE DE FOIX 29 de gener del 2017 Lectura: 1 min · 634 caràcters

Un dia qualsevol vaig arribar a casa i vaig veure el meu pare i la meva mare parlant seriosament i amb llàgrimes als ulls. Vaig mirar i el meu pare em va dir que m’havia d’explicar una cosa que m’afectaria molt. Jo estava nerviós pel que m’havia de dir, i de sobte el pare em diu que marxarà per sempre a França. Quan vaig sentir això vaig quedar-me sense paraules i les llàgrimes em van començar a caure. El vaig abraçar fort i no el vaig deixar anar. La meva vida no seria la mateixa sense ell. Per sort ens ve a visitar cada dues setmanes, i ja en fa cinc anys. El trobo molt a faltar. Trobo a faltar que estigui amb nosaltres. Fi.

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats