Són dos quarts de set de la tarda. Tot ja és fosc i fa molt de fred. Camino per l’avinguda comercial agafada de la mà del meu menut germà. La gent va molt abrigada. Els enamorats passegen abraonats formant-se entre tots dos un abrigall que els minva els petons freds dels seus llavis glaçats. Una botiga crida l’atenció del meu germà. Jo m’aturo a l’aparador; el vidre em delata que un home darrere meu m’està mirant. Em giro. El miro. No el conec. Em somriu. Li torno la jugada. Espero una paraula. Jo tampoc no dic res. Moment de silenci absolut. Torno a sentir l’escalfor de la mà del meu germà. Noto una cosa freda als ulls, és un floc de neu.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.