Nil Donsion_3ème D LYCÉE COMTE DE FOIX
Des de fa temps només penso en tu. On et podria trobar? Quant d’esforç em costaries? D’aquestes preguntes, en tenia milers. El més important per mi era si em podries aguantar tots els dies sense fer-me mal. Però vaig tenir el problema de veure com gent es feia fotos amb tu. Ja quasi vaig perdre les esperances, fins que un dia uns amics em van dir que et van veure per Barcelona, així que vaig anar cap allà. Quan ja era allà et vaig buscar durant hores. Fins que et vaig veure en una botiga, vaig entrar-hi i estaves allà. Al final et vaig poder tocar, vaig obrir la capsa i et vaig veure, el parell de vambes de bàsquet que tant desitjava.