Vaig pujar a la meva habitació molt enfadada. No suportava que els meus pares s’enfadessin per qualsevol error que fes. Vaig desitjar no tornar-los a veure mai més i me’n vaig anar a dormir. Quan em vaig despertar estava al mig d’un bosc. Estava molt espantada i trista, però a la vegada pensava que seria quelcom bo ja que no tornaria a veure els meus pares mai més… De sobte, em va entrar molta gana i molt fred, en aquells instants anhelava estar amb la família. Estava molt espantada, tot era boira i foscor. Plorava. Vaig obrir els ulls. I em vaig trobar a la meva habitació rodejada dels meus pares, que m’estaven abraçant.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.