Dimecres, 18 de novembre del 2026 Relat núm. 4.140 de 6.616
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 4.140

El despertador

Asier Martínez Gil 4t A Col·legi Mare Janer 23 de maig del 2021 Lectura: 1 min · 636 caràcters

M’aixeco nerviós. És un dia en què m’havienn de donar una súper bona notícia que quedaria marcada a la meva vida. Gairebé no puc esmorzar dels nervis. Empasso els cereals amb llet i quan acabo em dirigeixo al col·legi amb l’autobús. Arribo i vaig fent les hores. Passa el dia i arriba l’hora de la sortida. Agafo el bus per tornar a Andorra.  Són les 16:58, desitjant que arribin les 17:00. Penso en com de bona pot ser la vida. Estic relaxat esperant els dos minuts més llargs de la meva existència. Em començo a ficar més nerviós del compte i, de sobte, arriba l’ho…pi-pi-pi-pi, ja em toca aixecar-me com un dia més. Això és normal?

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats