Dijous, 19 de novembre del 2026 Relat núm. 2.836 de 6.618
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 2.836

El dia més trist

Erika Pereira 3r C EA 2a Ensenyança Ordino 19 de novembre del 2018 Lectura: 1 min · 639 caràcters

Erika Pereira_3r C EA 2a Ensenyança Ordino
Aquell dia, fa onze anys, era al col·le com tots els nens quan vaig escoltar el meu nom i el de la meva cosina per megafonia. En aquell moment vaig recollir les meves coses i vaig sortir. A la sortida hi havia la meva germana, la meva mare i el meu cosí. La meva mare plorava, tots ploraven i jo no sabia per què. Quan vam arribar, les maletes estaven fetes, el meu pare a casa i tots el meus tiets. En un obrir i tancar d’ulls anava en un autobús cap a Portugal, encara no entenia per què. Catorze hores i quan obro els ulls estic davant de la tomba del meu avi, el que em feia riure, el que em treia les llàgrimes i el que corria amb mi.

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats