Són 80 minuts en què ho dono tot. Quan entro al camp i toco la gespa artificial és com si algú em fes carícies per tot el cos. A l’escalfament ric i estem de conya, però quan entrem al vestidor el nostre entrenador ens intenta motivar, tot i que tinguem moltes preocupacions al cap. En aquell moment penso que aquest partit serà un més de la meva vida o el millor. Ens posem tots a la nostra posició i els capitans elegeixen cara o creu per veure qui treu primer. Toca cara, traiem nosaltres. Em passen la pilota cap a dalt però no sé si el microrelat em deixarà dir-vos si he guanyat o si he perdut, però sí que sé que l’he fet amb el cor.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.