Sempre m’estressava quan jugava a futbol. Als entrenaments i partits el meu cor bategava molt fort. No podia fer les coses bé, tot em sortia malament. Arribava a casa molt trist sense ganes de fer res. Els meus pares sempre m’ajudaven. Em deien que havia de jugar amb tranquil·litat i calma. Tot va canviar de sobte, quan un dia els entrenadors van parlar amb mi, em van transmetre la seva confiança. Llavors vaig pensar en el que em van dir els meus pares i des d’aquell dia vaig jugar com jo sé, bé i amb confiança en el meu posicionament de central. Ho faig molt bé. I em sento molt orgullós perquè ara quan jugo represento un gran país!
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.