Parlàvem dels nostres problemes, de les nostres preocupacions i del que em passava durant el dia. Jo li deia quasi cada dia que no m’agradava tenir tanta feina, que no m’agradava que la mare em renyés per no netejar l’habitació, que tampoc m’agradava haver d’aixecar-me a les set del matí, entre altres coses que em passaven dia a dia. En canvi, ell em deia tot el contrari. Ell aconseguia canviar el meu humor cada cop que parlàvem junts. Veia les coses d’una manera més positiva. Normalment desconnecto molt quan parlo amb ell, però aquell dia vaig començar a plorar a llàgrima viva, vaig recordar que feia tres anys que havia mort.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.