Estic estirada al meu llit, penso. Penso en la vida, en aquest món on no som res. Tot acaba un dia per ser oblidat. Tanta gent morta que no coneixem. També penso en l’amor. Parlant d’això, què és l’amor? Us diré la meva definició. L’amor només és mentida, no hi crec, no vull creure-hi. Trobo això tan estúpid, acabarem tard o d’hora per ser abandonats. Hem arribat a aquest món sols i en marxarem sols. Arribarà fatalment el moment en què estarem sols… Crec que hi ha algú al món que en aquest moment està pensant la mateixa cosa que jo. I per això m’atreveixo a afirmar: tota persona és única i al mateix temps som tots tan idèntics!
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.