Un dijous la nostra professora de català ens va demanar que redactéssim un microrelat per al dilluns vinent. Es tractava d’un concurs organitzat pel Diari d’Andorra i malauradament era obligatori participar-hi. La veritat és que no em venia gaire de gust haver d’inventar-me una història, sobretot perquè d’imaginació no en tinc gens. Tot i la meva falta d’inspiració, em vaig esprémer el cervell buscant un tema interessant. Al cap d’una estona, després de donar-hi moltes voltes, no em venia res a la ment, tot eren idees poc originals. Aleshores se’m va acudir escriure això; podia estar ben segura que no seria un microrelat ordinari.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.