Ella m’ha tingut en els seus braços quan he plorat, ella m’ha ajudat quan he viscut els pitjors moments de la meva vida, ella m’ha acompanyat en les millors estones, ella sap quan la necessito, ella… Sense ella no sabria què fer, sense ella no sóc ningú. A ella li dec la vida i no la canviaria per res ni per ningú. Sempre sé que és a prop i que hi puc comptar. Què faria jo sense ella?
Li dono les gràcies per tot l’amor que m’ha donat fins avui, i dono les gràcies per ser com és i fer-me com sóc. Dedico el microrelat a la meva mare, que és la persona que em fa costat incondicionalment. Tot el que sóc, li dec a ella. T’estimo mare!
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.