Dimarts, 17 de novembre del 2026 Relat núm. 534 de 6.614
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 534

El mirall

Bàrbara Casellas 2n restauració LYCÉE COMTE DE FOIX 20 de febrer del 2012 Lectura: 1 min · 624 caràcters

Em segueixen. Corro, però… una navalla arriba al meu coll i el recorre amb la fulla. Em surt sang. Marxen. Em deixen allà, estirat al terra. Mai m’hauria d’haver ficat en problemes. Hauria d’haver deixat de respirar fa estona, no ho entenc, no sé si ja estic mort o no. El més curiós és que el tall no em fa mal. Em desperto bruscament. Sóc a la meva habitació. He estat somniant tot aquest temps? Suo molt. Vaig al lavabo i aprofito per mirar si hi ha algú a casa, però no hi ha ningú. Em miro al mirall. Tinc el coll ple de sang i de cop ho veig tot negre, però abans de caure al terra, em sembla veure algú darrere meu.

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats