“You are beautiful”, deia el mirall de la presó cada matí quan el mirava, una dolça lletra em deia aquella frase motivadora per començar el dia. La presó era fosca de nit i fosca de dia, feia olor de tancat, les parets de ciment estaven plenes de taques i el sostre de teranyines. A la cel·la només hi havia un llit, era freda i trista, m’hi passava el dia, menys els dimarts que sortíem al pati. Aquest mirall “imaginari” em recorda molt una frase que em deia la meva àvia. Sempre he tingut aquesta inseguretat del meu cos, la meva cara… però amb aquesta frase em sento millor. Sempre he pensat: “¿I si aquesta frase fos una coincidència?”
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.