Una matinada em vaig desvetllar. No podia dormir més. Em vaig llevar i vestir tan de pressa com vaig poder. Era un dia alegre, amb un aire fresc que despertava els instints. Tot passejant vaig trobar una dona que caminava a la vora, molt més ràpid que jo. De sobte un paquet li va caure. Em vaig ajupir per recollir-lo, recolzant tot el cos amb una sola mà. El paquet pesava, no el podia alçar de terra. Necessitava les dues mans. La dona s’allunyava. Volia cridar perquè s’aturés. No em va sortir cap crit. La veu es va transformar en un ofec llarg i lleuger. El desig de poder fer recuperar el paquet a aquella dona no es va acomplir.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.