Podia semblar un indret insòlit, però per aquell lloc era un refugi d’identitat. El molí de vent s’havia convertit en una llar per a ell. No vivia allí, però darrerament freqüentava aquell lloc. Es quedava embadalit mirant el moviment efusiu de les aspes que, girant, feien un cercle perfectament simètric. El molí, auster, contrastava amb l’alt poder adquisitiu de la seva família. Els seus pares l’havien conduït per un camí tan planer, que no coneixia les muntanyes del voltant. El molí, no era el cim del monticle però sí, un pas per trobar-se a si mateix en el paratge erm de la seva vida. L’albada de la seva història, un molí de vent.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.