Vaig quedar amb un grup d’amics per veure el partit Barça-Madrid. Curiosa la cara de sorpresa d’alguns amics, quan es van assabentar que jo no era del Barça, fent el comentari no et pega ser del Madrid. Com si allò fos una espècie de característica que fa conjunt amb els teus ulls, cabells o manera de ser. Curiós també el gran sentiment d’unitat que genera el futbol; és curiós que davant de temes molt més importants la gent no sàpiga posar-se d’acord i en canvi amb un simple joc les persones s’impliquin tant i ho visquin d’una manera tan intensa i fins i tot visceral. On anirem a parar?
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.