Durant molt de temps he esperat aquest moment i ara que sóc aquí l’eufòria recorre tot el meu petit i deliciós cos. Hauria de sentir por? No, sóc on vull ser. Sento la calor que fa mentre em cuinen, és una escalforeta molt agradable que em fa recordar el temps en què el sol acaronava les fulles de la meva planta i jo creixia. Ja sóc al plat amb els altres aliments i acabo de veure una forquilla apropant-se. El meu germà em va explicar una vegada que van llençar un amic seu a la brossa, però no és el meu cas perquè jo ja sóc a la boca d’un humà. Em mengen, sóc un pèsol i estic orgullós de ser-ho: he arribat al meu destí.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.