Cada dia sa mare la despertava per anar al col·le. Era una bona estudiant, la filla ideal, però els companys no pensaven igual. “No són dolents”, “tenen enveja”, “no ho fan a propòsit”, deien els docents. Ja s’havia habituat a aquests comentaris i a les rialles dels seus companys de feia anys. Els seus amics, els llibres, la feien somriure. Se submergia en la història i oblidava la seva vida. Els riures que l’angoixaven, potser algun dia moririen. Un llibre li va donar força i coratge per enfrontar-se als companys, aquell dia no hauria d’haver existit. Sa mare mai més la va despertar. Avui surt una esquela: “Fiona, benvinguda al nou món”.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.