La jove dona de la foto somreia, però el seu somriure era trist i amarg. L’expressió del seu rostre volia amagar allò que sempre havia ocultat per vergonya, sobretot vergonya davant si mateixa. Els inoblidables deu anys de matrimoni li havien deixat l’empremta del dolor i se sentia incapaç de lluitar contra el dit acusador d’una societat que no comprenia que encara aguantés el seu marit. No li ho retreia, ja que ni ella mateixa comprenia els seus sentiments, però aquesta actitud no l’ajudava en res. Va intentar somriure de nou davant el mirall, però la imatge d’ell reflectida amb un ganivet va congelar la seva mirada per sempre.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.