Diumenge, 15 de novembre del 2026 Relat núm. 1.785 de 6.608
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 1.785

El que pensem però no diem els fills

Pol Capdevila 3r D LYCÉE COMTE DE FOIX 23 de novembre del 2015 Lectura: 1 min · 638 caràcters

Pare, mare, si arribeu a llegir això, m’agradaria donar-vos les GRÀCIES per haver-me donat la vida, per haver fet que aquests anys hagin estat sempre divertits, per haver-me cuidat la mar de bé. Encara que suspengui algunes assignatures, que perdi partits de bàsquet, vosaltres sempre esteu al meu costat donant-me suport. I per haver-me donat sempre el que demano. Trio la forma del microrelat per adreçar-me a vosaltres, perquè tot i la confiança que m’inspireu, sóc massa tímid per dir-vos-ho a la cara. No vull ser cursi tampoc. No cal, a més, que us ho digui perquè sapigueu quant us estimo i quant us agraeixo tot el que feu per mi.

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats