Dimarts, 17 de novembre del 2026 Relat núm. 412 de 6.612
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 412

El rec

David Pérez Compte 3ème F LYCÉE COMTE DE FOIX 19 de desembre del 2011 Lectura: 1 min · 629 caràcters

M’aturo en un banc, al camí del rec de l’Obac, des d’on veig tot el paisatge d’Andorra. Al primer pla de l’esplèndida vista hi ha unes branques d’arbre que van despullant-se de les fulles mortes. El cel comença a enfosquir-se i es confon amb l’altra banda de la vall. La ciutat està plena de cotxes amb els fars encesos, però no sento el seu soroll. Observant millor es pot veure com es van encenent els llums de cada casa al fons de la vall. Encara es pot distingir algun pi en un parc ple d’herba i d’enllumenat. Me’l quedo mirant com absorbit mentre somio, de cop sento una veu que em diu murmurant: “Desperta que fas tard…”

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats