Sóc a la platja. La sorra és blanca com la neu. Em dirigeixo a la vora de l’aigua per poder-me refrescar i poso els peus dins l’aigua. L’aigua puja per les meves cames, aquella sensació em recorda a la meva infància amb el meu avi. Una sensació de tristesa estranya, que em feia recordar moltes coses. Em poso a plorar, les llàgrimes baixen per les meves galtes i arriben a la meva boca. Tenen un gust salat com l’aigua de la platja.
Després, torno a casa i faig la maleta amb una altra mentalitat: és igual on estiguis i el que pensis, viu la vida a l’extrem i fes la teva, només així aconseguiràs el que et proposes.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.