Dijous, 19 de novembre del 2026 Relat núm. 5.863 de 6.616
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 5.863

El record d’estimar-te

Lis Vidal Pampliega 3r A COL·LEGI MARE JANER 24 de febrer del 2025 Lectura: 1 min · 639 caràcters

Cada matí, el silenci de la teva absència a casa s’ha tornat insuportable. S’havia acabat un amor que semblava que era per sempre. Els records de les rialles, les promeses i els somnis que vam compartir em pesen al pit. Cada racó em parla de tu, d’aquelles nits en què les xerrades semblaven no tenir fi i de tots aquells plans que mai es faran realitat. Em miro al mirall i veig una ombra del que era, atrapada en la nostàlgia. M’agradaria cridar el teu nom, però les paraules no surten, ofegades per un dolor que em sobrepassa. I de sobte, en un moment de melancolia, em trobo sola, conscient que he perdut una part de mi… el meu pare.

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats