Dijous, 19 de novembre del 2026 Relat núm. 1.595 de 6.616
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 1.595

El reflex trencat

Judith Fernández 1r A batxillerat COL·LEGI SANT ERMENGOL 10 d'abril del 2014 Lectura: 1 min · 622 caràcters

Estava ajupit al costat d’aquelles aigües tranquil·les, aquell bosc donà lloc al so d’un plor silenciós, una mescla de tristesa i impotència. El seu rostre no es reflectia. Es tocà les galtes i la boca, sí, estava allà, encara existia. Ningú sabia el motiu d’aquell fenomen, excepte la noia d’aquells ulls blaus morts que apareixien en la seva ment. Tot acte repercuteix amb la seva respectiva conseqüència. Si ella ja no hi era, ja no es podria tornar a veure el seu reflex en el parpelleig d’aquella mirada vivaç. Finalment ell plorà, ho comprengué tot. La seva vida se n’havia anat amb ella. No es tornaria a veure mai.

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats