Dilluns, 16 de novembre del 2026 Relat núm. 2.053 de 6.612
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 2.053

El rostre ocult de la mort

Laura Cunill 3r A COL·LEGI SANT ERMENGOL 20 d'abril del 2016 Lectura: 1 min · 549 caràcters

Era tard ja, i una nena d’uns deu anys rumiava tot capficada en la idea d’anar-se’n d’aquest món ple d’incrèduls i de persones que temen la mort sense motiu. Va passar de sobte, molt ràpid, intens, indescriptible; estava morta. La nena no sabia com ni quan havia passat, es trobava en una espècie de túnel entre la vida i la mort, va veure que la mort no era tan dolenta com la descrivia la gent, totes les persones que hi eren estaven felices i en pau i, va comprendre de seguida, que no hem de témer coses que no coneixem. Tot d’una, va despertar.

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats