Són les 4 de la matinada. Em desperta un “bum”! Surto corrents de l’habitació. La mare, desperta al sofà, em diu que no m’amoïni i que torni al llit. Estic nerviosa i no em puc adormir. No sé què està passant. Espero 45 minuts i sento la mare que crida: “Surt de pressa!” Horroritzada, la vaig a veure, pregunto què està passant. La mare m’ignora i em diu que m’afanyi. A fora, tothom està corrent, estic espantada i començo a seguir la multitud de gent que no sap on anar. Veig el que passa, l’edifici de la cantonada s’ha esfondrat, em ve un calfred. Ploro. Fins allà no m’adono que s’està a punt d’iniciar el pitjor que em podria imaginar.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.