Sovint penso que tot és una il·lusió, un somni, és a dir, que no és real, que és fruit de la imaginació, i em plantejo com de poderosa és la ment, la mateixa ment que pensem que controlem, que és més poderosa del que podem imaginar i que pot crear un somni tan creïble com la vida. Em fa molta por. Sí, em fa por despertar un dia en un llit d’un hospital, tenir 36 anys i que res sigui com jo pensava, preguntar sobre què n’és del món on visc, de la meva vida i que em diguin quelcom totalment diferent del que he somiat. Sincerament, m’aterreix fer-me a la idea que això pugui passar, però sé que només és un grapat de suposicions, o no…
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.