El temps em passa molt ràpidament. Jo ho noto, tot i que encara estic en la joventut. Em paro a pensar i recordo tots aquets anys enrere: sembla un tancar i obrir d’ulls. En veritat, això que el temps passi tan ràpidament em fa por, perquè al dia d’avui tinc 16 anys però demà ja en tindré 30 i m’haurà passat mitja vida sense haver-me’n adonat. Jo crec que has de gaudir dels amics i sobretot de la família, que és la que sempre estarà al teu costat. I per més problemes que tingueu, recordeu que tot té solució i que sempre hem de tenir un somriure i tirar endavant, perquè la vida és molt curta i no està feta per perdre el temps…
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.