Vaig arribar al món el dia 23 d’octubre, estava a sobre teu, i en obrir els ulls et vaig veure a tu per primera vegada, després de 9 mesos d’espera. Tan sols amb una abraçada de les teves em puc alliberar de tot el que em pertorba. Sempre estàs aquí per qualsevol cosa que necessiti, ja sigui bona o dolenta, per preparar-me un bon àpat, per descobrir nous llocs, per compartir moments increïbles i moments de felicitat. Em saps treure un somriure fins i tot quan l’únic que vull és estar sola i oblidar-me del món. Al teu costat tot és molt més fàcil. Sempre tan present, tan amable, tan generosa, sempre ensenyant-me a estimar!!! Mare…
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.