Any 1918, una noia està passejant pel tren i veu una àvia. Aleshores decideix anar a veure-la. Com més s’apropa a ella, l’àvia es va allunyant. Una dona la mira i té la genial idea de demanar-li que s’apropi a l’àvia per esbrinar qui és i per què l’observa tant. La dona accepta ajudar la noia i va cap a l’àvia, que ara sembla immòbil. L’àvia es queda sorpresa de poder comunicar-se amb la dona, ja que fa anys que el món s’ha oblidat d’ella. La dona li demana qui és i ella respon: Soc la noia del tren que m’està mirant projectada en un futur no gaire llunyà. La vida és això que passa quan estàs esperant que passi alguna cosa…
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.