Anna Moliné Roca_4t A_E. a. SEGONA ENSENYANÇA D’ORDINO
Una mirada a l’obscuritat. Una lleugera llum a la llunyania, un fanal. Una noia amb els cabells de foc camina sola enmig del camí. La força d’aquest món solitari li oprimeix el pit i no la deixa respirar. Està voltada d’ombres que la ignoren. Cadascuna segueix el seu camí sense preocupar-se de res. Sola. Va néixer sola i morirà sola. Camina sense mirar enrere. No sap on es dirigeix. En un estat d’hipnosi, arriba a l’estació on agafa el tren de mitjanit que la durà en algun lloc, no sap on, però no li importa. A l’altra punta de la ciutat, un noi trist. Absent. Perdut pels carrers, arriba a l’estació, on troba el tren de mitjanit.