Divendres, 20 de novembre del 2026 Relat núm. 1.607 de 6.618
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 1.607

El tren que mai arriba

Xavi Da Silva Tle Comerç LYCÉE COMTE DE FOIX 16 d'abril del 2014 Lectura: 1 min · 635 caràcters

Avui és un dia molt trist, no vull agafar aquest tren, jo encara puc aguantar però ella està completament destrossada: no crec que estigui en condicions d’anar-hi però, hi estem obligats. Encara falten 10 minuts per al següent metro i 20 minuts per arribar al cementiri. Ara mateix sóc l’únic amb qui pot parlar. Jo i ell no ens coneixíem gaire però érem bons amics, no pensava que això m’afectés tant, la mort d’un sogre normalment no és tan dolorosa però ell era diferent. Ella té cara de pocs amics, té una expressió que mai no havia vist, no crec que vulgui saber el que li està passant pel cap i no crec que ningú ho vulgui saber.

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats