Dijous, 19 de novembre del 2026 Relat núm. 2.289 de 6.616
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 2.289

El vell amic

Judith Avilés 3r C EA Segona Ensenyança Santa Coloma 26 de gener del 2017 Lectura: 1 min · 637 caràcters

Cada dia em despertava amb el fascinant cant de les gavines que volaven sobre el mar, just abans de l’alba. Ja se sentia l’aroma del cafè que venia de la cuina i que feia que la mandra desaparegués. Com cada matí, abans que es despertés el meu poble mariner i sentint la brisa acaronar la meva pell, em vaig dirigir al port, on m’esperava el meu vell amic. Vam salpar sentint com brogia el motor. Tan acostumat a aquell viatge familiar, vaig notar que alguna cosa anava diferent. No sentia l’impuls ni la remor de les onades. En sortir fora i arribar fins la barana de la coberta, vaig descobrir que el meu vell amic havia decidit volar.

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats