Havíem quedat al parc, com tots els diumenges. Durant el trajecte anava pensant en què faríem. Quan vaig arribar al meu destí i després de saludar els meus amics, vaig veure que un d’ells no hi era, el Raul. Era estrany que no hi fos. Sabíem que tenia problemes a casa i a l’escola, però no sabíem com ajudar-lo. Havíem anat a buscar-lo, fins a casa seva. La sorpresa fou tan gran!! Hi havia ambulàncies i estaven cobrint un cos. En aquell mateix instant, vaig trucar al meu amic. El so del mòbil provenia de la llitera. Era del nostre amic, que s’havia suïcidat i nosaltres no vam poder fer res per ell. Ja era massa tard.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.