Dijous, 19 de novembre del 2026 Relat núm. 6.296 de 6.618
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 6.296

Ell

Noa Ferrra 3r A EA 2A ENSENYANÇA SANTA COLOMA 4 de febrer del 2026 Lectura: 1 min · 701 caràcters

Hi ha persones que arriben a la teva vida com una gran tempesta, com un tsunami; et capgiren, et desfan, però et fan sentir viva. Ell és això: la calma abans i el silenci després. Marxa i torna, i jo sempre soc allà fent veure que no l’espero. Quan m’abraça, tot el dolor s’apaga; però, quan s’allunya, el món sencer em cau a sobre com una galleda d’aigua freda. A vegades, sembla buscar altres mars però sempre acaba tornant, com la marea quan no sap cap a on anar. No sé si això és amor o un eco mut que no vol morir; però cada cop que el veig, em convenço a mi mateixa que encara no sé respirar sense ell… I, en el fons, tampoc vull.

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats