Dijous, 19 de novembre del 2026 Relat núm. 1.033 de 6.618
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 1.033

Ell

Elisabeth Fernandes Estètica C. DE FORMACIÓ PROFESSIONAL 28 de febrer del 2013 Lectura: 1 min · 571 caràcters

Tres de la matinada. Estic desperta. Tanco els ulls. Intento no pensar en res. No puc. No puc deixar de pensar en ell! És sorprenent com apareix una persona a la nostra vida i es converteix en indispensable. Només penso què em dirà demà i ja em suen les mans. Estic nerviosa. Tinc por de les seves paraules. Sé que no sent el mateix que jo, però tinc la necessitat d’estar al seu costat i compartir-hi tots els moments que pugui. És un sentiment estrany. Un noi ocupa el meu cor i és el pilar de la meva vida. Les imatges dels somriures que hem compartit em persegueixen.

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats