Tres de la matinada. Estic desperta. Tanco els ulls. Intento no pensar en res. No puc. No puc deixar de pensar en ell! És sorprenent com apareix una persona a la nostra vida i es converteix en indispensable. Només penso què em dirà demà i ja em suen les mans. Estic nerviosa. Tinc por de les seves paraules. Sé que no sent el mateix que jo, però tinc la necessitat d’estar al seu costat i compartir-hi tots els moments que pugui. És un sentiment estrany. Un noi ocupa el meu cor i és el pilar de la meva vida. Les imatges dels somriures que hem compartit em persegueixen.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.